PERQUÈ FER TERÀPIA

Alguns creuen que l’home va néixer neuròtic. Això no és veritat. L’home no va néixer

neuròtic, però va néixer en una societat neuròtica. I la societat torna a tots neuròtics, més d’hora o més tard. L’home va néixer natural, espontani, sencer. En el moment en que el nadó es converteix en part de la societat, la neurosi comença el seu treball. De la manera que som, som neuròtics. I la neurosi vas cosir en un tall profund, una divisió interna. Tu no ets només un, tu ets dos i fins a més. Això ha de ser comprès profundament i només llavors podrem avançar. Els teus sentiments i els teus pensaments es tornen dues coses diferents i aquesta és la neurosi bàsica. El teu costat que pensa i teu costat que sent es tornen dos. I t’identifiques amb la part que pensa i no amb la que sent. I sentir és més real que pensar; sentir és més natural que pensar. Neixes amb un cor que sent, però el pensament és conreat, t’ho és donat per la societat. I els teus sentiments es van tornar una mica suprimit. Fins quan dius que sents,

tu tot just creus que sents. Els sentiments es van tornar morts i això passa per determinades raons. Quan un nen neix és un ésser que sent; sent coses, encara no és pensant. És natural com tot el que és natural, com un arbre, un animal. Comencem, però, a modelar, a cultivar-la. Haurà de suprimir els seus sentiments, ja que si no ho fa, tindrà sempre dificultats. Quan vulgui plorar, no podrà fer-ho, ja que els seus pares la van censurar. Serà condemnada, no serà apreciada ni estimada. No serà acceptada com és. Ha de comportar-se d’acord amb una determinada ideologia, determinades idees. Només llavors serà estimada. De la manera com és, l’amor no es destina a ella. Només pot ser estimada si segueix determinades regles. Tals regles són imposades, no són naturals. L’ésser humà dóna lloc a un ésser suprimit i allò que no és natural, l’irreal, li és imposat.

Aquest “irreal” és la seva ment i arriba un moment en què la divisió és tan

gran, que ja no es pot ultrapassar. Et vas oblidar completament del que va ser o és la teva naturalesa. Ets un fals rostre; la cara original es va perdre. I tu també tens recel de sentir el original, ja que en el moment en què sentir, tota la societat es tornarà contra tu. Tu, per tant, et col·loques contra el teu naturalesa real. Això crea una situació molt neuròtica. No saps el que vols; ignores quines són les teves necessitats reals. Quan estan suprimides, passes a crear necessitats simbòliques. Per exemple, pots començar a menjar cada vegada més, omplint-te de aliment i mai sentint-te satisfet. Tens necessitat d’amor, no de menjar. El menjar i l’amor, per tant, estan profundament relacionades. Quan la necessitat d’amor no és sentida, o és suprimida, una falsa necessitat de menjar pot ser creada. Pots continuar menjant; ja que la necessitat és falsa, mai podrà ser omplerta. I vivim lliurats a falses necessitats. Per això no hi ha

realitzacions. Entendre això ja és un primer pas. La teràpia Bioenergètica pot ajudar-te a connectar profundament amb qui ets de veritat, la teva naturalesa, la seva cara original. Et fa accedir als teus sentiments, permetent expressar-los de diverses formes i netejant així la neurosi del teu cos, ment i cor.